PRESENTACIÓ

Enguany encetem el blog de la biblioteca on hi trobareu diversos materials i recomanacions que us poden ser útils i que complementen la nostra aportació al site web que la biblioteca té dins la pàgina de l'escola.
Esperem que ho passeu bé i que en pogueu treure profit.

diciembre 01, 2016

TALLER NADAL 2016 - 2017

Enguany farem un taller de disseny en 3D per a que pogueu potenciar la vostra creativitat fent aquelles figures i peces ben interessants amb aquesta aplicació.

http://ebiteca.wixsite.com/tinkercadworkshop 


julio 05, 2013

Més reflexions sobre biblioteques i món digital.

En la línea del nostre darrer post reproduïm un article de la Rebeca Morris aparegut al seu School library monthly blog on recull una altra aportació que qualifica les biblioteques escolars com la connexió humana entre els recursos digitals i l’èxit acadèmic
"Elisabeth Abarbanel (Brentwood School, CA), Sarah Davis (Viewpoint School, CA), Dorcas Hand (Annunciation Orthodox School, TX), and Matthew Wittmer (Buckley School, CA) write in the Summer issue of Independent School Magazine (from the National Association of Independent Schools) an article entitled, “The New School Library: The Human Connection to Digital Resources and Academic Success.”
With examples from school libraries and research studies, the article establishes libraries as essential to learning across school settings (not only in independent schools).  The entire piece is well worth reading and sharing.  Here are a few highlights!
On beliefs that the school library is an outdated resource, and a good target for budget cuts:
“. . . good schools know that libraries and professional librarians are still essential to their missions. Maybe more essential than ever, if excellence in education remains the goal.”
On the central role of the school library in student learning:
“A well-supported school library is at the heart of student academic growth and integral to academic success. In short, they leverage the mission of the school.”
I also really liked the chart on “What’s Hot and What’s Not” for technology in school libraries.  Here’s a sample:
“What’s Hot What’s Not
Offering collaborative workspaces for students and noise-cancelling headphones for those who want silence. Shushing students all day.”
Regarding the infamous shushing, the writers assert that the “intellectual hum” is the new quiet. Yes!
Hat tip to Dorcas Hand, my fellow AASL Adovcacy Committee member, for sharing this article on the AASL Forum!  Thank you for your valuable insights in writing this piece and for sharing it with us."
–Rebecca Morris

julio 04, 2013

Biblioteques escolars i era digital (summer thoughts).



En una societat on la majoria dels nostres infants romanen impàvids un bon grapat d’hores davant els aparells de TV i els nostres joves, o no tant joves, sovint en lloc de veure, viure i gaudir del cicle natural de l’any s’ho expliquen tot des dels seus “smart devices” en un nou joc de miralls, propiciat per les companyies de comunicació, on les interaccions humanes bàsiques s’han de tamisar sempre per “l’aparell en qüestió” l’encaix de les biblioteques a l’era d’internet seria un tema dels que no maten peix, com dirien al meu poble.  
            Tot i així, uns investigadors de la Universitat de Granada van publicar un article a la revista Science afirmant que les biblioteques s’han d’adaptar a l’era d’internet i canviar el seu paper a la societat, ja que “Sant google” ha assumit bona part del seu paper i si no canvien podrien acabar desapareixent. El debat social està servit. Al New York Times a la seva secció espais per al debat, el desembre passat, es preguntaven si encara necessitem les biblioteques. Jo crec que si, i no perquè sigui part interessada, que ho sóc, sinó perquè estic d’acord modestament amb Harold Bloom on al seu article Como leer y porqué ens dona les raons per les que val la pena que dediquem els nostres esforços a les biblioteques i especialment a les biblioteques escolars, destinades als joves.
            Unes biblioteques que hem de despullar d’academicisme i haurien d’esdevenir quelcom més que un espai on estabular els nostres infants entre extraescolars per que facin els deures.
            L’altre dia quan vam llegir un article de Julian Marquina on afirmava que les biblioteques escolars són territoris privilegiats per als alumnes de totes les edats on trobaran el camí per adquirir les competències que els resultaran imprescindibles per moure’s  pel món de la informació i la comunicació i que només a la província d’ Ourense  són cent quaranta-cinc i guarden uns set-cents mil volums, m’adonava que si, cal canviar alguna cosa. Tot aquest esforç no es pot perdre. No n’hi ha prou, ni serveix per a res  prendre actituds victimistes. Hem de mirar endavant, aprofitant tots els avantatges que les tic ens proporcionen i associar-los amb els que ens aporten les biblioteques en el nou marc de l’aprenentatge significatiu.
             Per fer-nos una idea , només la nostra biblioteca serva un volum de  més de catorze mil cinc-cents llibres i unitats documentals de totes les àrees de coneixement de la CDU. És un patrimoni cultural important a tenir en compte per la comunitat de docents a l’hora d’elaborar nous projectes i materials de coneixement, siguin digitals o no.
            Es per això que cal endegar a banda de la catalogació de materials una digitalització del catàleg i una política de col·laboració més estreta amb els docents, no per crear un pla lector, sinó per que tinguin coneixement dels materials dels que disposen i resten al seu servei. Només amb això i amb les propostes de dinamització lectora que ja es porten a terme amb assignatures d’escriptura creativa o d’animació lectora els nostres joves podran valorar i aprofitar un patrimoni que tenen de vora seu i que els ajudarà a formar-se com a individus amb un cert sentit crític. 




 PS. Les Pintures són reproduccións de Wong Fei Liu i d'Edward B. Gordon.

Entrelecturas, videocontes i molt més



Entrelecturas és el canal Youtube del CentroInternacional del Libro Infantil y Juvenil (CILIJ) de la prestigiosa FundaciónGermán Sánchez Ruipérez de Salamanca.
En aquest canal hi trobareu diverses maneres de concebre la lectura més enllà del conte tradicional en suport paper i és un bon mitjà per animar als més petits i no tant petits en el món de la lectura per plaer que els obrirà tants camins.
Ací ens adonarem que el gaudi que proporciona la lectura el podem trobar més enllà dels llibres i que també es troba present als àmbits artístic i tecnològic tot ajudant la creativitat dels nostres infants.
Hi podreu trobar les següents seccions:   http://www.youtube.com/user/entrelecturas

  • Videocuentos.

  • Els infants ens expliquen el seu conte.

  • Entrevistes relacionades amb el món de la lectura infantil i juvenil

  • Activitats.

  • Pomoció de la lectura.

  • Educació i tecnologia.


 Video Promocional del Canal.



El futur dels llibres.


junio 11, 2013

ACCÉS AL BLOC D'ESCRIPTURA D'IRENE ALORDA

Afegim el link per accedir al bloc d'escripura creativa que ha fet la nostra alumna de 3r E.S.O. C   Irene Alorda, un dels millors del taller que organitzem a la nostra assignatura complementària.  Enhorabona.



RECOMANACIONS LECTURA VACANCES ESTIU 2012-13




ESPRIU, Salvador: Laia; La Butxaca; Barcelona, 2009
978-84-9254-947-4 
STEGNER, Wallace: Angle of Repose, Penguin Books
ISBN-13: 978-0141185477


GIRIN, Michel: La platja de les tortugues; Baula editors
ISBN 978-84-479-1258-2


LOIZEAU, Catherine: Els conqueridors del mar; Combel Editorial  ISBN 9788498256468



GIRIN, Michel: La sirena dels ulls daurats; Baula Editors
ISBN 9788447914258

STEVENSON, R.L: L’Illa del Tresor; Cuaderns Crema; Barcelona, 2008   ISBN: 978-84-7727-259-5

CONAN DOYLE, A: Cuatro novelas; Rba Editores, Barcelona
ISBN: 9788498679533

CONNELLY, Michael: La caja negra; Rba Editores, Barcelona
ISBN-10: 8490063982

NAVOKOV, Vladimir: Pnin; Anagrama, Barcelona.
ISBN 978-84-339-3084-2

RAMIS, Llucia: Allò que va morir amb les bicicletes; Columna, Barcelona, 2013 ISBN: 978-84-664-1583-5

SHAKESPEARE, W: El rey Lear; Edaf.  ISBN: 9788441402980



julio 07, 2011

Anna Gavalda o l’esperança és possible per damunt d’una rutina que sovint aclapara.



              Aquesta és una de les raons per les que anat llegint els llibres d’aquesta francesa i no m’han decebut.
            Tots ells, en el fons, estan impregnats d’un optimisme centrat en les segones oportunitats i amarats d’humanitat, bondat i d’una esperança cautelosa en l’esdevenidor i en les relacions humanes que donen sentit a la trajectòria de molts dels seus personatges i això els fa anar sempre endavant.
            Una altra cosa que m’agrada dels llibres de la Gavalda és que tenen la família com a eix central, com a mitjà de reconciliació amb un mateix, ja sigui la que ens ha vingut donada pel parentiu, o la que triem a través dels llaços d’amistat o les relacions de parella, que són, podriem dir  els altres eixos centrals de la seva obra.
            Una obra que toca tots aquests temes i molts altres d’una manera gens ampul·losa. Amb poques descripcions. Tot es centra en el desenvolupament continu de l’acció. Sovint, a través dels diàlegs, aparentment senzills, però molt ben tramats i plens de carregues de fons que aconsegueixen arribar més enllà de la intel·ligència  per fer-se lloc en  es nostre coret  i ens ho fan passar beníssim.

  • Juntos, nada más (Una bona manera de coneixer aquesta autora, Hi ha també l’adaptació cinematogràfica del llibre).
Camille és una noia jove, dibuixa molt bé, però no té esma per fer-ho. Ha abandonat la professió. Té un transtorn alimentari i malviu quasi d’ocupa en unes golfes i neteja oficines de nit. Philibert el seu vei, és un aristòcrata que va de baixa i viu en una de les propietats familiars que podria ser desallotjada ben aviat. Sobreviu ventent postals en un museu i tenint com a rellogat un cuiner molt especial Franck que s’ha vist obligat a deixar la seva àvia en una llar d’ancians. Tots ells establiran una relació ben especial, on hauran d’aprendre a coneixer-se per aconseguir el miracle de la convivència i l’afecte.
            Segons els crítics l’autora “Ha dado en el blanco con una novela divertida, que se lee de un tirón y que celebra la felicidad de estar con quien de verdad es importante. Juntos, nada más ha hecho temblar durante meses las listas de los libros más vendidos de Francia.”
  

  • La Sal de la vida  
Novel·la curta centrada en tres germans que es salten una boda familiar, deixant marits,mullers, fills, divorcis, preocupacions i tristeses, per marxar a cercar a l’altre germà que treballa en un vell castell de la contrada. Viuran un darrer dia d’infantesa robada a la seva vida d’adults. Un homenatge a les relacions entre germans, plena d’alegria, humor i tendresa. Val la pena.


Altres llibres.
Quisiera que alguien me esperara en algún lugar. (relats)
 La amaba
El consuelo

junio 21, 2011

Això no és Islàndia o la butxaca d’en Doraemon plena de ginys literaris que ens endolceixen la nostra estada per ací.



 Els que tenim la gran sort en aquest món d’estar relacionats d’una manera o altra amb els llibres, en el meu cas com a bibliotecari i ensenyant, estem d’enhorabona. Aquest post mirarà d’abastar una doble recomanació. ( notes generals sobre el programa i el video  en particular que pengem)
Davall aquestes lletres trobareu un dels molts programes d’Això no és Islàndia que hi ha penjats a Vimeo, (també és consultable a través d’IB3 a la carta) o mirant-lo en el seu horari habitual d’emissió.  Però, què és Això no és Islàndia? podeu preguntar-vos. Doncs és un programa de llibres i literatura en profunditat realitzat  des de les Balears amb el goig i la frescor de les coses ben fetes  dels qui “passen gust fent feina” i sobretot des del rigor i el coneixement.
Al programa, conduit per Llúcia Ramis (Egosurfing/ Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys) sempre s’enceta amb un pensament i tot seguit hi ha la conversa amb un o més autors, en molts casos de les Balears. Hi ha una secció on es demana a autors, periodístes, artístes, polítics...  un qüestionari fix. Quan van començar a llegir; tres llibres que els han marcat més; Quins materials descartarien (ací gairebé mai ningú es mulla); Què recomanen.Hi ha un ranking de el que es ven a les llibreries i es demana a peu de carrer què llegeixen els ciutadans.  Finalment, abans d’acabar amb un altre pensament entre somriures de la Ramis que tanca el programa, hi ha la tertulia (no te desperdici) amb Daniel Capó i Josep Mª Nadal Suau, que  acompanyen la conductora amb les seves recomanacions i comentaris a tres veus. És precisament en aquest trio de ritme on radica al meu entendre l’èxit del programa i el que el fa, ( i perdoneu-me la pobresa del símil , però tinc una filla de cinc anys que el posa cada matí a tot drap)  com la butxaca del Doraemon plena de prodigis que transformen la vida al Novita en quelcom no només més plaent, sinó que el fan créixer i madurar amb l'ús de cada giny.  
Molt d’anys per aquesta altra balconada  des d’on hom pot albirar nous horitzons de lectures que ens facin companyia.


Això no és Islàndia (Capítol 9)

En aquest video hi trobareu, seguint la descripció del programa, l' entrevista amb l'escriptor Sebastià Perelló, on es destaquen entre d'altres, els plaers de llegir escriure i viatjar. Sobretot, el viatge com a pausa per reflexionar sobre el que veiem i el que vivim. Com un exercici de desaparició paral·lel al de la literatura i amb la literatura. Gaudim-ne doncs ara, en temps d' estiu, de noves lectures i nous viatges que ens condueixen a nous espais màgics, literaris o reals, en aquest temps de llibertat que són les vacances.