PRESENTACIÓ

Enguany encetem el blog de la biblioteca on hi trobareu diversos materials i recomanacions que us poden ser útils i que complementen la nostra aportació al site web que la biblioteca té dins la pàgina de l'escola.
Esperem que ho passeu bé i que en pogueu treure profit.
Mostrando entradas con la etiqueta ESCRIPTORS. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta ESCRIPTORS. Mostrar todas las entradas

julio 07, 2011

Anna Gavalda o l’esperança és possible per damunt d’una rutina que sovint aclapara.



              Aquesta és una de les raons per les que anat llegint els llibres d’aquesta francesa i no m’han decebut.
            Tots ells, en el fons, estan impregnats d’un optimisme centrat en les segones oportunitats i amarats d’humanitat, bondat i d’una esperança cautelosa en l’esdevenidor i en les relacions humanes que donen sentit a la trajectòria de molts dels seus personatges i això els fa anar sempre endavant.
            Una altra cosa que m’agrada dels llibres de la Gavalda és que tenen la família com a eix central, com a mitjà de reconciliació amb un mateix, ja sigui la que ens ha vingut donada pel parentiu, o la que triem a través dels llaços d’amistat o les relacions de parella, que són, podriem dir  els altres eixos centrals de la seva obra.
            Una obra que toca tots aquests temes i molts altres d’una manera gens ampul·losa. Amb poques descripcions. Tot es centra en el desenvolupament continu de l’acció. Sovint, a través dels diàlegs, aparentment senzills, però molt ben tramats i plens de carregues de fons que aconsegueixen arribar més enllà de la intel·ligència  per fer-se lloc en  es nostre coret  i ens ho fan passar beníssim.

  • Juntos, nada más (Una bona manera de coneixer aquesta autora, Hi ha també l’adaptació cinematogràfica del llibre).
Camille és una noia jove, dibuixa molt bé, però no té esma per fer-ho. Ha abandonat la professió. Té un transtorn alimentari i malviu quasi d’ocupa en unes golfes i neteja oficines de nit. Philibert el seu vei, és un aristòcrata que va de baixa i viu en una de les propietats familiars que podria ser desallotjada ben aviat. Sobreviu ventent postals en un museu i tenint com a rellogat un cuiner molt especial Franck que s’ha vist obligat a deixar la seva àvia en una llar d’ancians. Tots ells establiran una relació ben especial, on hauran d’aprendre a coneixer-se per aconseguir el miracle de la convivència i l’afecte.
            Segons els crítics l’autora “Ha dado en el blanco con una novela divertida, que se lee de un tirón y que celebra la felicidad de estar con quien de verdad es importante. Juntos, nada más ha hecho temblar durante meses las listas de los libros más vendidos de Francia.”
  

  • La Sal de la vida  
Novel·la curta centrada en tres germans que es salten una boda familiar, deixant marits,mullers, fills, divorcis, preocupacions i tristeses, per marxar a cercar a l’altre germà que treballa en un vell castell de la contrada. Viuran un darrer dia d’infantesa robada a la seva vida d’adults. Un homenatge a les relacions entre germans, plena d’alegria, humor i tendresa. Val la pena.


Altres llibres.
Quisiera que alguien me esperara en algún lugar. (relats)
 La amaba
El consuelo

junio 21, 2011

Això no és Islàndia o la butxaca d’en Doraemon plena de ginys literaris que ens endolceixen la nostra estada per ací.



 Els que tenim la gran sort en aquest món d’estar relacionats d’una manera o altra amb els llibres, en el meu cas com a bibliotecari i ensenyant, estem d’enhorabona. Aquest post mirarà d’abastar una doble recomanació. ( notes generals sobre el programa i el video  en particular que pengem)
Davall aquestes lletres trobareu un dels molts programes d’Això no és Islàndia que hi ha penjats a Vimeo, (també és consultable a través d’IB3 a la carta) o mirant-lo en el seu horari habitual d’emissió.  Però, què és Això no és Islàndia? podeu preguntar-vos. Doncs és un programa de llibres i literatura en profunditat realitzat  des de les Balears amb el goig i la frescor de les coses ben fetes  dels qui “passen gust fent feina” i sobretot des del rigor i el coneixement.
Al programa, conduit per Llúcia Ramis (Egosurfing/ Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys) sempre s’enceta amb un pensament i tot seguit hi ha la conversa amb un o més autors, en molts casos de les Balears. Hi ha una secció on es demana a autors, periodístes, artístes, polítics...  un qüestionari fix. Quan van començar a llegir; tres llibres que els han marcat més; Quins materials descartarien (ací gairebé mai ningú es mulla); Què recomanen.Hi ha un ranking de el que es ven a les llibreries i es demana a peu de carrer què llegeixen els ciutadans.  Finalment, abans d’acabar amb un altre pensament entre somriures de la Ramis que tanca el programa, hi ha la tertulia (no te desperdici) amb Daniel Capó i Josep Mª Nadal Suau, que  acompanyen la conductora amb les seves recomanacions i comentaris a tres veus. És precisament en aquest trio de ritme on radica al meu entendre l’èxit del programa i el que el fa, ( i perdoneu-me la pobresa del símil , però tinc una filla de cinc anys que el posa cada matí a tot drap)  com la butxaca del Doraemon plena de prodigis que transformen la vida al Novita en quelcom no només més plaent, sinó que el fan créixer i madurar amb l'ús de cada giny.  
Molt d’anys per aquesta altra balconada  des d’on hom pot albirar nous horitzons de lectures que ens facin companyia.


Això no és Islàndia (Capítol 9)

En aquest video hi trobareu, seguint la descripció del programa, l' entrevista amb l'escriptor Sebastià Perelló, on es destaquen entre d'altres, els plaers de llegir escriure i viatjar. Sobretot, el viatge com a pausa per reflexionar sobre el que veiem i el que vivim. Com un exercici de desaparició paral·lel al de la literatura i amb la literatura. Gaudim-ne doncs ara, en temps d' estiu, de noves lectures i nous viatges que ens condueixen a nous espais màgics, literaris o reals, en aquest temps de llibertat que són les vacances.

diciembre 14, 2010

Centenario de Miguel Hernandez (Orihuela, 30 de octubre de 1910 – Alicante, 28 de marzo de 1942)

Centenario de Miguel Hernandez 

El niño yuntero.
Carne de yugo, ha nacido
más humillado que bello,
con el cuello perseguido
por el yugo para el cuello.

Nace, como la herramienta,
a los golpes destinado,
de una tierra descontenta
y un insatisfecho arado.

Entre estiércol puro y vivo
de vacas, trae a la vida
un alma color de olivo
vieja ya y encallecida.

Empieza a vivir, y empieza
a morir de punta a punta
levantando la corteza
de su madre con la yunta.

Empieza a sentir y siente
la vida como una guerra,
y a dar fatigosamente
en los huesos de la tierra.

Contar sus años no sabe,
y ya sabe que el sudor
es una corona grave
de sal para el labrador

Trabaja, y mientras trabaja
masculinamente serio,
se unge de lluvia y se alhaja
de carne de cementerio.

A fuerza de golpes, fuerte,
y a fuerza de sol, bruñído,
con una ambición de muerte
despedaza un pan reñido.

Cada nuevo dia es
más raíz, menos criatura,
que escucha bajo sus pies
la voz de la sepultura.

Y como raíz se hunde
en la tierra lentamente
para que la tierra inunde
de paz y panes su frente.

Me duele este niñó hambriento
como una grandiosa espina,
y su vivir ceniciento
revuelve mi alma de encina.

Lo veo arar los rastrojos,
y devorar un mendrugo,
y declarar con los ojos
que por qué es carne de yugo.

Me da su arado en el pecho,
y su vida en la garganta,
y sufro viendo el barbecho
tan grande bajo su planta.

¿quién salvará este chiquillo
menor que un grano de avena?
¿de dónde saldrá el martillo
verdugo de esta cadena?

Que salga el corazón
de los hombres jornaleros,
que antes de ser hombres son
y han sido niños yunteros.



noviembre 25, 2010

Homenatge a Josep Pla

JOSEP PLA. (1897-1981)
Vègeu també la video entrevista de Joaquin Soler Serrano al blog: entrada mes novembre)

Tot i ser un personatge controvertit per alguns sectors de la cultura catalana que no li van reconeixer el seu mèrit en vida, la seva obra completa amb més de vint-i-cinc mil pàgines, realitzades en un moment que la llengua i la cultura es trobava en hores baixes, parla per ella mateixa i no només és valuosa pel seu volum sinó per la varietat de temes i la qualitat dels judicis que ens aporta sobre un munt de contrades i països, però sobretot sobre la nostra terra, el nostre tarannà i el d’alguns dels protagonístes de la nostra història més recent.
De tota la seva aportació podem destacar la que va fer arrel dels seus nombrosos viatges en una època en que les classes treballadores no acostumaven a viatjar (no hi havia els vols barats, ni internet i molt menys google earth) per tant a través dels seus dietaris de viatges i reculls de la vida quotidiana a diversos indrets on havia estat obria la societat catalana al món a través de la finestra dels seus escrits en un moment històric en que no hi havia gaires contactes amb l’extranger.
Fou un dels primers en visitar la Unió Sovietica (any 1925) pocs anys després de la revolució d’octubre de 1917. Va viure a Roma, París i Londres on va ser corresponsal (gairebé vint anys fora d’Espanya). Va viatjar pels països nòrdics, Amèrica del Sud i ens va obrir les portes de l’estat d’Israel, pocs anys després de la seva creació.
Acostumava a viatjar en vaixells petroliers on tenia, donada la lentitud del viatge, temps per escriure, reflexionar sobre el que havia vist i sobretot temps per llegir. Pla era un gran lector (avui es pot veure el catàleg de la seva biblioteca- la va llegar a Palagrugell i es recull a la seva Fundació). L’amplitud dels seus coneixements i les seves lectures les abocava, sense cap mena de pedanteria amb un sentit molt pràctic en els seus escrits, domninats per un estil directe, intel•ligible per a tothom, amb la voluntat d’arribar al major nombre de persones possible, fent de l’ofici de periodísta i d’articulísta un ofici d’escriptura de qualitat i en català.
La seva és doncs una literatura d’observació, de testimoniatge, cada cop més, el retrat d’una època, front a la literatura d’imaginació.
Per contra de la imatge d’home rústic i allunyat de la civilitcació que pretenia donar (va retirar-se al seu mas de Llofriu - després de ser el sots-director de La Vanguardia, durant un curt període acabada la guerra cívil – lloc des d’on enviava les seves cròniques setmanals a la revista Destino i les seves aportacions literàries a l’editorial Selecta i després a Destino) Pla tenia una visió molt clara dels polítics, artístes i gent notable del seu temps. De molts d’ells en va fer la biografia o en va aplegar semblances que anaren apareixent periodicament en la seva sèrie d’Homenots. Però a nosaltres ens agradaria acabar aquesta semblança a mode d’homenatge recomanant la lectura d’alguns o part dels seus volums de L’obra completa
• Aigua de mar ; En mar
• Sobre Paris i França
• El meu País ( Reflexions sobre l’Empordà, La Substància, el meu poble)
• Els pagesos
• Les Illes
• Tres Guies (La Costa Brava, Mallorca, Menorca i Eivissa, Catalunya).
• Itàlia i el Mediterrani. (Escrits italians. Les beceroles del Mediterrani)
• Les Amèriques.
• El que hem menjat.
• El quadern gris (un dietari)- ficció.

noviembre 09, 2010

Wallace Stegner

 
Sovint a l’hora de recomanar llibres o autors, fins i tot quan anem de llibreries, caiem en l’error d’anar pel camí d’un seguit de modes editorials que marquen les nostres lectures i un cop passada la fogarada comercial que les ha originat només uns quants escriptors es salven de la crema que n’hauriem de fer o de deixar-los condemnats a les nostres lleixes perquè vagin agafant pols i humitat. Aquests indultats serien aquells realment bons, que escriuen amb honestedat, que tenen realment alguna cosa a dir-nos, i a banda de fer-nos passar una bona estona fins i tot saben commoure’ns i després d’haver-los llegit podem afirmar que ens han fet créixer com a persones. En aquesta secció mirarem d’aplegar algunes notes esparses sobre ells esperant que en pogueu treure profit tot animant-vos a que els conegueu de la millor manera possible. Llegint la seva obra.      


Wallace Stegner, nat a Iowa l’any 1909- mort a Santa Fe /New Mexico 1993, pertany a aquest grup, i malgrat tenir més de vint-i-cinc llibres publicats entre ficció i no ficció[1] en 60 anys de carrera i d’haver guanyat un Pulitzer l’any 1972 i el National Book  Award, és un autor poc conegut a les nostres contrades. S’ha començat a traduir al castellà i al català molt tardanament gràcies a la col·lecció Libros del Asteroide (anys 2008, 2009, 2010).  Si més no, les tres obres traduides fins ara són potser les mes representatives de la seva trajectòria. Aquest fet lluny de desanimar-nos pot ser un incentiu per aquells que tingueu un bon nivell d’anglès o esteu preparant el F.C.E. de Cambridge per demanar els seus llibres per Internet via Amazon.com (Nosaltres ho hem fet i val la pena. A banda que als U.S.A els llibres són més barats que ací.)
 Reconegut per tothom com un autor sòlid i coherent que practicava el que predicava,  la seva obra de no ficció es centra en la preservació dels espais naturals de l’oest nord-americà, les biografies i la didàctica de l’escriptura creativa ja que del 1939-1945 va menar diversos cursos d’escriptura a la Universitat de Harvard. També va donar classes de literatura a les de Utah i Wisconsin i des del 1964-1971 va posar en marxa, endegar i sistematitzar el programa d’Escriptura Creativa de la Universitat d’Stanford (Califòrnia) tot convertint-lo en un dels més prestigiosos del país. Els seus companys el reconeixien com the leading teacher of writing of his generation. Però el gruix de la seva aportació i el seu prestigi descansen en la seva obra de ficció que té com a motiu central la recerca de la identitat personal i regional, artística i cultural a través de temes com l’amistat, la família,  la complicitat única i duradora que s’estableix amb el vincle matrimonial, les relacions pares i fills, les diferències entre generacions, la resiliència, la lluita contra l’adversitat, l’acceptació de la malatia i la mort, la relació de l’home amb l’entorn natural i el paisatge, la botànica i la jardineria, l’art i la seva història, la cultura i l’aprenentatge a través dels viatges.
Algunes  Lectures

  • The Big Rock Candy Mountain 1943
  • Recapitulation 1979 (sequel to Big R. Candy Mountain)
  • All the Little Live Things  1967
  • The spectator bird 1976 (sequel to All the little live things)-(El pájaro espectador Venda octubre 2010)
  • Angle of Repose 1971                               (Ángulo de reposo 2009)
  • Crossing to Safety 1987                            (En lloc segur, En lugar seguro 2008   )



[1] Vegeu a la xarxa : Books by Wallace Stegner, an annotated Bibliography de T. H Watkins per fer-nos una idea global de la seva trajectòria literària (12 pàgs).

Josep Pla (Joaquin Soler Serrano l'entrevista i presenta la seva trajectòria literària)

Josep Pla entrevistado en "A fondo" from Bussot on Vimeo.