En una societat on la majoria dels nostres
infants romanen impàvids un bon grapat d’hores davant els aparells de TV i els
nostres joves, o no tant joves, sovint en lloc de veure, viure i gaudir del
cicle natural de l’any s’ho expliquen tot des dels seus “smart devices” en un
nou joc de miralls, propiciat per les companyies de comunicació, on les interaccions
humanes bàsiques s’han de tamisar sempre per “l’aparell en qüestió” l’encaix de
les biblioteques a l’era d’internet seria un tema dels que no maten peix, com
dirien al meu poble.
Tot
i així, uns investigadors de la Universitat de Granada van publicar un article
a la revista Science afirmant que les
biblioteques s’han d’adaptar a l’era d’internet i canviar el seu paper a la
societat, ja que “Sant google” ha assumit bona part del seu paper i si no canvien
podrien acabar desapareixent. El debat social està servit. Al New York Times a la seva secció espais
per al debat, el desembre passat, es preguntaven si encara necessitem les
biblioteques. Jo crec que si, i no perquè sigui part interessada, que ho sóc,
sinó perquè estic d’acord modestament amb Harold Bloom on al seu article Como leer y porqué ens dona les raons
per les que val la pena que dediquem els nostres esforços a les biblioteques i
especialment a les biblioteques escolars, destinades als joves.
Unes
biblioteques que hem de despullar d’academicisme i haurien d’esdevenir quelcom
més que un espai on estabular els nostres infants entre extraescolars per que
facin els deures.
L’altre
dia quan vam llegir un article de Julian Marquina on afirmava que les
biblioteques escolars són territoris privilegiats per als alumnes de totes les
edats on trobaran el camí per adquirir les competències que els resultaran
imprescindibles per moure’s pel món de la
informació i la comunicació i que només a la província d’ Ourense són cent quaranta-cinc i guarden uns set-cents
mil volums, m’adonava que si, cal canviar alguna cosa. Tot aquest esforç no es
pot perdre. No n’hi ha prou, ni serveix per a res prendre actituds victimistes. Hem de mirar
endavant, aprofitant tots els avantatges que les tic ens proporcionen i
associar-los amb els que ens aporten les biblioteques en el nou marc de l’aprenentatge
significatiu.
Per fer-nos una idea , només la nostra
biblioteca serva un volum de més de
catorze mil cinc-cents llibres i unitats documentals de totes les àrees de
coneixement de la CDU. És un patrimoni cultural important a tenir en compte per
la comunitat de docents a l’hora d’elaborar nous projectes i materials de
coneixement, siguin digitals o no.
Es
per això que cal endegar a banda de la catalogació de materials una
digitalització del catàleg i una política de col·laboració més estreta amb els
docents, no per crear un pla lector, sinó per que tinguin coneixement dels
materials dels que disposen i resten al seu servei. Només amb això i amb les
propostes de dinamització lectora que ja es porten a terme amb assignatures d’escriptura
creativa o d’animació lectora els nostres joves podran valorar i aprofitar un patrimoni
que tenen de vora seu i que els ajudarà a formar-se com a individus amb un cert
sentit crític.
PS. Les Pintures són reproduccións de Wong Fei Liu i d'Edward B. Gordon.
