JOSEP PLA. (1897-1981)
Vègeu també la video entrevista de Joaquin Soler Serrano al blog: entrada mes novembre)
Tot i ser un personatge controvertit per alguns sectors de la cultura catalana que no li van reconeixer el seu mèrit en vida, la seva obra completa amb més de vint-i-cinc mil pàgines, realitzades en un moment que la llengua i la cultura es trobava en hores baixes, parla per ella mateixa i no només és valuosa pel seu volum sinó per la varietat de temes i la qualitat dels judicis que ens aporta sobre un munt de contrades i països, però sobretot sobre la nostra terra, el nostre tarannà i el d’alguns dels protagonístes de la nostra història més recent.
De tota la seva aportació podem destacar la que va fer arrel dels seus nombrosos viatges en una època en que les classes treballadores no acostumaven a viatjar (no hi havia els vols barats, ni internet i molt menys google earth) per tant a través dels seus dietaris de viatges i reculls de la vida quotidiana a diversos indrets on havia estat obria la societat catalana al món a través de la finestra dels seus escrits en un moment històric en que no hi havia gaires contactes amb l’extranger. Fou un dels primers en visitar la Unió Sovietica (any 1925) pocs anys després de la revolució d’octubre de 1917. Va viure a Roma, París i Londres on va ser corresponsal (gairebé vint anys fora d’Espanya). Va viatjar pels països nòrdics, Amèrica del Sud i ens va obrir les portes de l’estat d’Israel, pocs anys després de la seva creació.
Acostumava a viatjar en vaixells petroliers on tenia, donada la lentitud del viatge, temps per escriure, reflexionar sobre el que havia vist i sobretot temps per llegir. Pla era un gran lector (avui es pot veure el catàleg de la seva biblioteca- la va llegar a Palagrugell i es recull a la seva Fundació). L’amplitud dels seus coneixements i les seves lectures les abocava, sense cap mena de pedanteria amb un sentit molt pràctic en els seus escrits, domninats per un estil directe, intel•ligible per a tothom, amb la voluntat d’arribar al major nombre de persones possible, fent de l’ofici de periodísta i d’articulísta un ofici d’escriptura de qualitat i en català.
La seva és doncs una literatura d’observació, de testimoniatge, cada cop més, el retrat d’una època, front a la literatura d’imaginació.
Per contra de la imatge d’home rústic i allunyat de la civilitcació que pretenia donar (va retirar-se al seu mas de Llofriu - després de ser el sots-director de La Vanguardia, durant un curt període acabada la guerra cívil – lloc des d’on enviava les seves cròniques setmanals a la revista Destino i les seves aportacions literàries a l’editorial Selecta i després a Destino) Pla tenia una visió molt clara dels polítics, artístes i gent notable del seu temps. De molts d’ells en va fer la biografia o en va aplegar semblances que anaren apareixent periodicament en la seva sèrie d’Homenots. Però a nosaltres ens agradaria acabar aquesta semblança a mode d’homenatge recomanant la lectura d’alguns o part dels seus volums de L’obra completa
• Aigua de mar ; En mar
• Sobre Paris i França
• El meu País ( Reflexions sobre l’Empordà, La Substància, el meu poble)
• Els pagesos
• Les Illes
• Tres Guies (La Costa Brava, Mallorca, Menorca i Eivissa, Catalunya).
• Itàlia i el Mediterrani. (Escrits italians. Les beceroles del Mediterrani)
• Les Amèriques.
• El que hem menjat.
• El quadern gris (un dietari)- ficció.
